2013-09-30

J. TUSÓN (1989)

Hizkuntza bat tresna sinboliko bat da, gure ingurua antolatzeko baliagarria zaiguna

"Hizkuntza bat, tresna sinboliko bat..." esaldiak hizkuntzak gure gizartean duen garrantzia planteatzen digu. Ahozko hizkuntza edonolako tresna da edozein gizartetan, funtsezkoa harremanak ezartzeko eta gizabanakoen arteko elkarrekintzarako.

Testuinguru horretan, funtsezkoa da giza komunikazioko tresna horri aplikatzen zaizkion murrizketak ulertzea. Ahozko zein idatzizko hizkuntza edozein gizarteren oinarria da. Ahozko hizkuntza idatzizko hizkuntzaren aurretik doa, eta, oro har, funtsezko zeregina dute gure eguneroko bizitzan.

Gainera, funtsezkoa da pentsamenduaren eta hizkuntzaren arteko harremana aztertzea. Hizkuntzak gure pentsamenduak eta inguruko ezagutza antolatzeko aukera ematen digun tresna gisa jokatzen du. Inguratzen gaituen mundua interpretatzeko gaitasuna berez lotuta dago gure hizkuntza-trebetasunarekin, eta horrek, era berean, norbanakoaren garapen-maila zehazten du.

Laburbilduz, hizkuntza bat gure ingurunea antolatzeko eta gizarteko kide guztien arteko lotura ezartzeko erabiltzen dugun tresna sinbolikoa da. Hizkuntza ikasteko modu bat izateaz gain, gizartea antolatzeko, komunikatzeko eta bizi garen mundua ulertzeko funtsezko tresna ere bada.

SALVADOR ALLENDE, ALERTA PUEBLOS DEL MUNDO, Héctor Pávez


¡... y Alerta!

Alerta Pueblos del Mundo !!

Que el Fascismo está presente...

Y que en la nación chilena 

Mataron al Presidente. 

 

Caramba y Alerta

Alerta Pueblos del Mundo !!

 

Y la sangre de Allende 

Corrió a torrentes...

Fue vista por los pueblos

Caramba,

Y continentes 

 

Y la sangre de Allende 

Corrió a torrentes

 

Y continentes, sí, 

Caramba,

Qué canallada,

Porque libre quería

Caramba, la patria amada !!

 

Tu muerte no es en vano,

Caramba,

Y Allende hermano...!

 

Héctor Pávez 

 

 

 

 

FERDINAND DE SAUSSURE



Ferdinand de Saussure (1857ko azaroaren 26an Genevan jaioa eta 1913ko otsailaren 22an Vufflens-le-Châteaun hila) hizkuntzalaritzaren arloko figura nabarmena izan zen, eta bere funtsezko ekarpenek egungo hizkuntzalaritzaren oinarriak ezarri zituzten. Bere lana funtsezkotzat jotzen da estrukturalismoa sortzeko.

Hizkuntzalaritzaren arloan, Ferdinand de Saussurek hizkuntzaren oinarriak irauli eta eraldatu zituzten ideia berritzaileak proposatu zituen. "Curso de Lingüística General" (Hizkuntzalaritza Orokorreko Ikastaroa) izeneko lanagatik da ezaguna. Bitxia bada ere, ez zuen berak bakarrik idatzi, hil ondoren argitaratu baitzen eta, egia esan, ikasleek argitaratu zuten. Ikasleek bildu eta antolatu zituzten irakasleak bere eskoletan ematen zituen oharrak.

Saussuren dikotomiak

a. Hizkuntza eta hizkuntza/hizkuntza eta hizketa

a1. Hizkuntza gizakiok zeinuen bidez komunikatzeko eta, horrela, gure pentsamenduak adierazteko dugun gaitasunari dagokio. Laburbilduz, hizkuntza informazioa zeinu sistema baten bidez trukatzeko trebetasuna da.

a2. Hizkuntza talde baten barruan komunikatzeko erabiltzen dugun ahozko edo idatzizko zeinuen sistema da. Hizkuntza, azken batean, komunikazioa errazteko ikasten dugun zeinu-sistema da.

a3. Hizketa: Hizkuntza sistema gisa ulertu behar den bitartean, hizketa norbanakoaren adierazpenari eta hizkuntzaren erabilera pertsonalari dagokie. Mintzamena hizkuntza horren hitzezko adierazpena da, eta ideia bat entzulearentzat esanahia duten soinu-multzo bihurtzea adierazten du.

b. Paradigma eta Sintagma

Hizkuntza harreman paradigmatiko eta sintagmatikoen konbinazioan oinarritzen da.

b1. Paradigma ezarritako zeinu multzo edo multzo bati dagokio, izenak, aditzak eta hiztunak bere memorian gorde eta komunikazio-beharren arabera kudeatzen dituen beste elementu gramatikal batzuen arteko erlazioak barne.

b2. Sintagma, bestalde, esaldiak eraikitzean elementu horiek elkarrekin nola konbinatzen diren da.

c. Diakronia eta sinkronia:

c1. Diakronia hizkuntzaren historia eta aldaketa aztertzeaz arduratzen da denboran zehar.

c2. Saussurek hizkuntzaren egoera sinkronikotik bereizten du hori, eta, horri esker, sistema gisa azter daiteke.

d. Le signifié + Le signifiant = Le signe

Adierazia + Adierazlea = Hizkuntza-zeinua (hizkuntzaren oinarrizko unitatea)

Hizkuntza desberdinen elementuak aztertzean, Saussurek... 

d1. Adierazlearen (kontzeptu baten errepresentazio fonetikoa, adierazi nahi duguna, kontzeptu horren entzumen-irudia sortzeko hitzak nola ahoskatzen ditugun, baina baita norbaitek hitz egiten digunean hautematen duguna edo irakurtzen duguna) eta 

d2. Adieraziaren (adierazlea komunikatzen duen kontzeptua, definizioa, ulertzen duguna) arteko interakzioa nabaritu zuen. 

d3. Zeinua: aurreko biek elkarrekin osatzen dute; izan ere, bi alde hauek ditu: adierazlea eta adierazia.






FR

Ferdinand de Saussure (Genève, 26 novembre 1857 - 22 février 1913, Vufflens-le-Château) était une figure de grande importance en linguistique qui a apporté d'importantes contributions dans ce domaine et a posé les bases de la linguistique moderne. On considère que son travail a conduit à l'émergence du structuralisme.

Ferdinand de Saussure a proposé dans le domaine de la linguistique des idées novatrices qui ont révolutionné et modifié les fondements du langage. Il est célèbre pour son œuvre intitulée "Cours de linguistique générale", qui, curieusement, n'a pas été strictement écrite par lui-même, car elle a été publiée après sa mort et, en réalité, elle a été éditée par ses étudiants qui ont recueilli et ordonné les notes que le professeur donnait dans ses cours.

Les dichotomies de Saussure :

a. Langage et Langue / Langue et Parole :

a1. Le langage est la capacité que nous, êtres humains, avons de communiquer à travers des signes et ainsi d'exprimer nos pensées. Le langage est en somme la capacité d'échanger des informations au moyen d'un code de signes.

a2. La Langue est le système de signes oraux ou écrits que nous utilisons pour communiquer au sein d'un groupe. La langue est en définitive le système de signes que nous apprenons pour pouvoir nous communiquer.

a3. La parole : Alors que la langue doit être comprise comme un système, la parole est individuelle, c'est l'utilisation personnelle de la langue, l'expression verbale de cette langue, car la parole est la simple manifestation orale de la langue. La parole est un système complexe par lequel une idée est transformée en un ensemble de sons ayant un sens pour la personne qui les écoute.

b. Paradigme et Syntagme :

La langue est fondée sur la combinaison de relations paradigmatiques et syntagmatiques.

b1. Le paradigme se réfère à une série ou ensemble de signes établis, comprenant des noms, des verbes et des relations entre autres éléments grammaticaux, que le locuteur retient dans sa mémoire et gère selon ses besoins de communication.

b2. Le syntagme, en revanche, étudie comment ces éléments se combinent les uns avec les autres au moment de construire des phrases.

d. Diachronie et Synchronie :

d1. La diachronie étudie l'histoire et le changement de la langue à travers le temps.

d2. Saussure la distingue de l'état synchronique de la langue, ce qui permet de l'étudier comme un système.

c. Le signifié + Le signifiant = Le signe

Signifié + Signifiant = Signe Linguistique (unité minimale du langage)

En analysant les éléments des différentes langues, Saussure a remarqué l'interaction entre le signifiant (la transcription phonétique d'un concept, de ce que nous voulons dire, comment nous prononçons à travers les mots l'image acoustique de ce concept, mais aussi ce que nous percevons quand quelqu'un nous parle, ce que nous entendons ou lisons) et le signifié (c'est le concept que le signifiant nous communique, sa définition, ce que nous comprenons). Ensemble, ils forment le Signe, qui a ces deux faces : le signifiant et le signifié.

ESP

"Ferdinand de Saussure (nacido el 26 de noviembre de 1857 en Ginebra y fallecido el 22 de febrero de 1913 en Vufflens-le-Château) fue una figura destacada en el campo de la lingüística, cuyas contribuciones fundamentales sentaron las bases de la lingüística contemporánea. Su trabajo se considera fundamental en el surgimiento del estructuralismo.

En el campo de la lingüística, Ferdinand de Saussure propuso ideas innovadoras que revolucionaron y transformaron los fundamentos del lenguaje. Es conocido por su obra titulada "Curso de Lingüística General", que, curiosamente, no fue escrita estrictamente por él, ya que se publicó después de su fallecimiento y, en realidad, fue editada por sus alumnos, quienes recopilaron y organizaron las notas que el profesor proporcionaba en sus clases.

Las dicotomías de Saussure:

a. Lenguaje y Lengua / Lengua y Habla:

a1. El lenguaje se refiere a la capacidad que tenemos como seres humanos para comunicarnos mediante signos y, de esta manera, expresar nuestros pensamientos. En resumen, el lenguaje es la habilidad de intercambiar información a través de un sistema de signos.

a2. La Lengua se define como el sistema de signos orales o escritos que utilizamos para comunicarnos dentro de un grupo. La lengua es, en última instancia, el sistema de signos que aprendemos para facilitar la comunicación.

a3. El habla: Mientras que la lengua debe entenderse como un sistema, el habla se refiere a la manifestación individual y el uso personal de la lengua. El habla es la expresión verbal de esa lengua y representa la conversión de una idea en un conjunto de sonidos que tienen significado para el oyente.

b. Paradigma y Sintagma:

La lengua se basa en la combinación de relaciones paradigmáticas y sintagmáticas.

b1. Paradigma se refiere a una serie o conjunto de signos establecidos, incluyendo nombres, verbos y relaciones entre otros elementos gramaticales que el hablante retiene en su memoria y gestiona según sus necesidades de comunicación.

b2. El sintagma, por otro lado, se centra en cómo estos elementos se combinan entre sí al construir frases.

d. Diacronía y Sincronía:

d1. La diacronía se ocupa del estudio de la historia y el cambio de la lengua a lo largo del tiempo.

d2. Saussure distingue esto del estado sincrónico de la lengua, lo que permite estudiarla como un sistema.

c. Le signifié + Le signifiant = Le signe

Significado + Significante = Signo Lingüístico (unidad básica del lenguaje)

Al analizar los elementos de diferentes lenguas, Saussure notó la interacción entre el significante (la representación fonética de un concepto, lo que deseamos expresar, cómo pronunciamos las palabras para crear la imagen auditiva de dicho concepto, pero también lo que percibimos cuando alguien nos habla o lo que leemos) y el significado (el concepto que comunica el significante, su definición, lo que comprendemos). Juntos, forman el Signo, que presenta estas dos caras: el significante y el significado."

SORIONEKU... HIZKUNTZA BASKONIKOA JALGI HADI MUNDURA !!

"Adiskide on horiek:   Iruzkinak, beti legez,  ongi etorriak izango dira.   Goraintzi." Henrike Knörr Aguraingo hitzaldiaren adibi...